Cada cop més.

Bé, doncs sembla que ja va agafant ritme; a poc a poc, classe a classe, anem coneixent diferents programes i aplicacions que ens seran molt útils de cara al futur, ja sigui com a mestre o a la nostre vida quotidiana.

L’últim que hem fet es conèixer “Doodle” i a fer enquestes amb el “Drive”, fer gravacions i modificar-les amb “l’Audacity”. Els dos primers son molt fàcils i intuïtius, només s’han de seguir els passos marcats per triar l’opció més adient als teus interessos. L’Audacity pot ser que em costi una mica més d’adaptar-m’hi, si mes no, segur que podré fer-lo servir amb les seves funcions bàsiques.

Però no anticipem esdeveniments, anem com fins ara: a poc a poc, classe a classe.

La confirmació de la teoria de Prensky.

Ja portem unes quantes classes i assignatures del primer quadrimestre. Durant aquestes classes, hem tingut l’oportunitat de conèixer a diversos professors.

Després del que vam parlat amb Sandra, i posat en comú amb el grup classe, sobre la lectura de Prensky sobre Natius i Immigrants digitals i el mètode d’ensenyament actual, lent per l’alumne Natiu Digital, trobo que es pot exemplificar amb professors mateixos de la Universitat.

Aquests professors han demostrat saber de què parlen i conèixer bé el contingut. Però la seva manera de fer, lenta i monòtona, fa que el grup, el qual està acostumat a un ritme més alt d’informació, s’avorreixi i es desmotivi.

En definitiva, el que passa, citant a Prensky, és que parlen un idioma que no és el del grup classe. 

Eiiiii!!! Que utilitzem el photoshop..!! 2.

D’acord, doncs sembla que es va consolidant una mica el que aprenem amb el Photoshop. Cada cop sembla que és més cosa d’anar provant, de fer, de desfer… ara bé, continuo sense llançar les campanes al vol perquè crec que vaig molt lent, tot i que  això ja ho sabia. Fins que no hagi utilitzat el programa molts cops i hagi fet alguns projectes no hauré consolidat el nou aprenentatge. De manera que, a treballar, a treballar i a treballar.

Natiu o Inmigrant?

Aquesta entrada va sobre com em sento digitalment parlant. Després de la reflexió en comú feta a classe sobre els Natius i Immigrats digitals, a més de llegir sobre l'article recomanat, crec que em podria definir a mi mateix com un Natiu Immigrant; doncs es pot dir que sóc d’una generació digital, però mai he estat a prop dels ordinadors i mecanismes moderns.

En conseqüència, he anat adaptant-me a les noves tecnologies així les he necessitat. Aquest procés d’adaptació no és lent com el de generacions anteriors a la meva, però si que necessito més temps per aprendre a usar un nou programa o tan sols per cercar informació a la xarxa que els meus companys de classe.

Resumint en una frase, em trobo còmode amb les noves tecnologies tot i que és un esforç per a mi adaptar-m’hi. Així, em trobo en mig del Natiu i de l’Immigrat Digitals.

Els Decàlegs.

A las dos primeres sessions amb la Sandra, hem dedicat temps a elaborar i compartir un decàleg de com hauria de ser la nostre classe, generalment al inici i després un de com hauria de ser envers les noves tecnologies.

Primer vam elaborar el decàleg en petit grup per seguidament compartir-lo elaborant un en comú amb el grup classe. Gairebé tots els grups hem posat les mateixes “normes”, tret d’alguna que es clar entre trenta caps es pensa millor que entre tres.

D’aquestes dues sessions, sobretot n’he tret en clar que les noves tecnologies, a banda de fomentar l’aprenentatge del nen estimulant-lo i demés, son molt aprofitables -i les haurem d’aprofitar- a l’hora de comunicar-se amb les famílies. Buscar la manera de estar en contacte amb aquestes de vegades es fa difícil, i les TIC t’atorguen un ventall de possibilitats a la vast  de tothom.